A la lluna amb una escala

El meu amic invisible,

que viu al pis de sobre i és propietari del circ de la vida,

crec que m’ha donat la resposta.

Crec que ja tenc aquell argument

que cercaves, esperaves i no arribava:

No era desconeguda la persona amb la que estaves.

Era una persona que havia penjat un domàs vermell-vermellós

al balcó d’una casa sense persianes.

Ho feia perquè semblàs més engalanada,

encara que aquest argument no sigui gens convincent.

Ha traït alguns sentiments

posant-lis les banyes amb alguns pensaments.

Però, recorda-ho, no era una desconeguda,

només s’havia perdut una estona

entre emocions entabanades i possiblement alterades.

Truant uns 60 km m’he quedat llépola

d’un espai pel meu raspall de dents

entre les camisetes del teu primer calaix.

Reservant les paraules per les ocasions especials

s’han deixondit algunes fesomies.

Fent brutors he besat

les pells més tendres

amb gust de saladina.

Festejant amb emocions

m’han violat les formigues.

Endoiant i endoiant

enmig d’un estiu

que ja està rodolant…

Va apagar una televisió sense TV3 i va deixar el castellà per inercia durant un temps prolongat, possiblement el que dura un estiu. Tancava la secció ‘burgoseando’ i la pregunta que mai va sabre com contestar: “Per què Burgos?”. L’any 2016, quan possiblement sigui declarada Capital Europea de la Cultura, molts estan convidats a descobrir la resposta durant aquesta oportunitat ideal.

Era coneguda amb el sobrenom ‘la mallorquina’ i va ser estudiant, treballadora, turista, viatgera i mestressa de casa. Entre molts altres rols que ni ella sabia que era capaç d’adquirir. Se’n va anar just quan va arribar la calor, després de passar-hi el primer dia d’hivern i d’estiu i ho va fer sense acomiadar-se.

Va tornar penjar un quadre del Bon Jesus a la capçalera d’un llit de 2 places semiocupat i va emprendre un viatge de 5 hores sense contar el temps d’espera. La nova pregunta que ara reb és: “Pròxima estació?”

Resposta provisional (en forma de pregunta): Com pot fer plans a llarg plaç una persona que just just sap que farà demà?

L’estiu ens retorna els colors a la pell, a la roba i als paisatges, però la meva mirada, avui, s’ha desviat i retingut en aquella papallona incolora. Una que conten que volava tira a tira entre el laberint d’una cortina de fulles que protegia un llit qualsevol d’una ciutat qualsevol. Cada dia exfoliava els seus somnis i els va deixar sense impureses. I ara, enmig de les pells mortes els somnis s’estan adormint. Li diuen “incolora” perquè brollava colors durant el seu vol fins que va quedar-se de color “paper de diari”, però jo mai l’he vista, i si ho fe fet, va ser només de rampellada…

A cents de km, viatjant en el mateix pensament (a la mateixa hora, minut i segons) a una roca amb nom propi ancorada enmig del mediterrani, el meu primer bany d’aigua salada després de molt de temps.

I sense estrenar bikini a una caleta per estrenar es senten les crispetes que esclaten al fons de la mar i fan ballar el còdols. Enmig de tanta tranquil·litat, em costa més entendre com en un espai tan petit i reduït, com és un cos humà, algú hi pot acumular tant d’odi…

És tan fàcil confondre els bons amb els dolents?

“Quan el teu cor parla, pren bona nota”

Judith Campbell

Poques vegades li feim cas a aquest òrgan vital que batega, aproximadament, entre 60 i 100 vegades per minut quan el tenim tranquilet. Diuen també, que és el culpable de que alguns humans experimentin commocions sentimentals relacionades amb l’amor, l’amistat, la família… També és la decoració i/o punt de color de 1001 objectes, roba i complements. A més de ser el punt de les is de la cal·ligrafia d’algunes persones.

És protagonista de frases famoses com:

“Només amb el cor es pot veure bé, l’essencial és invisible als ulls”  -Petit Príncep-, o

“La gent cada dia s’arregla els cabells, per què no s’arregla el cor?” -Proverbi xinès-.

El batem i l’exprimim, el rompem i el cosim, el sedam i l’excitam, el posam cap per avall i al revés, l’aturam i el tornam posar en marxa, el llepam i mossegam, el rovegam i l’escopim, li feim fer cucaveles i l’utilitzam de pilota si és necessari! I malgrat ser present, fins i tot, a les portes dels WC (Lore-AMOR-Jose), ens és igual, ens tocam els nassos d’ell…

Quan ens fixam en ell? Quan li prestam atenció? Realment no ho sé, però estic especulant, i només se m’ocorren algunes opcions, podria ser:

1. Quan necessita una revisió…?

2. Quan es fica en lios amb el CAP…? Ja sabem que el dilema/batalla/lluita CAP vs COR sempre hi és present.

3. Encara que, sincerament, jo crec que l’únic moment en que de veres l’escoltam, i prenem bona nota del que ens diu, és, desgraciadament, quan el sentim flastomar…