Rico, rico Arguiñanito!!
No heu fet mai això de montar-vos un dinarillo increïble amb quatre roïssos i restes perquè no es tudin?? Ella avui ha obert la gelera de la seva vida i després de tant de temps no hi quedava gaire cosa amb consistència… Però bé, això és el que hi ha! I sense seguir cap recepta ja escrita ha començat a cuinar la seva vida amb els quatre ingredients dels que disposava. Amb una micona de sal i unes espècies aquesta mescla suculent i improvisada s’arregla! I després del menú delicatessen, a netejar el seu somriure, que demà l’ha de tornar utilitzar.
I és que per cuinar la vida no és necessari ser un gran cuiner ni un chef de primera, simplement has de seguir la primera llei no escrita de tota persona que entra dins una cuina (sobretot si és la cuina de la vida): cuinar amb amor! Posa-hi “tropezones” d’amor! Jejeje!! (Noltros ho fèiem a Lima i funcionava!!). I no em refereixo a l’amor de les pelis, ni al de les novel·les romàntiques, em refereixo a aquella abraçada que no feies contes donar, aquella paraula que no pensaves amollar, aquella mirada que no volies atrapar… Dóna-la, amolla-la, atrapa-la! Crec que aquesta és la millor manera per despullar somnis i llevar les teles polsoses amb les que els hem disfressat i cobert durant tant de temps…
