A la lluna amb una escala

Hi ha dies en que et fa ganes torturar-te i deprimir-te. I cerques aquell àlbum de fotos polsós amagat dins un calaix. I maldament ho dissimulis saps perfectament quin calaix és, l’has obert tantes vegades! I et poses a mirar fotos de persones que fa temps que no veus. Observes com han canviat i te’n adones de que no saps que fan de la seva vida. Aquest ritual l’acompanyes d’aquell cd de “cançons-record” que encara et deprimeixen més. Bàsicament per posar una mica d’ambient en aquest moment tan melancòlic. I a sobre treus aquelles cartes (que també llegiràs) que algú va escriure’t un dia on et declarava el seu amor incondicional. I a més a més, fas una revisió ràpida dels teus anys d’existència i veus que no has fet, ni aconseguit, res rellevant que et pugui dur a ser una persona reconeguda, malgrat sigui post-mortem. I et cau una llagrimeta i una altra i t’envaeix la tristor i bla bla bla…

Per sort o per desgràcia hi ha dies d’aquests. I n’hi ha molts més dels que t’agradaria… Però avui no és un dia d’aquests. No, no, no, que no, que no! No, no i no!

Avui és un dia en que no escoltes cançons que et fan plorar, és un dia per escoltar aquelles cançons que et fan ballar en pel davant el mirall quan surts de la dutxa. “Espejito mágico, ¿ quién es la más bonita del reino?”. Avui ni et planteges preguntes com aquesta perquè és un dia per botar-se semàfors en vermell i fer les rotondes al revés i fent el pino! És un dia per anar a contracorrent i deixar-te de contraportades; directament la portada! És un dia per anar de llesta per la vida i si és necessari treure la teva vena de xula-piscina! És un dia per estrenar casa, ciutat, llençols i filosofia de vida. És un dia per tenir capritxos; una copa de vi amb pinxito, la calefacció al màxim, una masturbació i una pila de plats que es quedarà allà fins demà. Avui és un dia per caminar per aquesta ciutat medieval, desconeguda i freda sense rumb i ja ho veurem! Què és el màxim que ens pot passar?? Què ens perdem?? Idò ja ens trobarem!! Avui és un dia per anar sense sostens i sortir a trepitjar les fulles del carrer amb les sabatilles florejades. Au idò! Què te pareix? Me’n moro de ganes des que he arribat aquí! Avui és un dia per no escoltar cap “cuento xino” i per fer callar tots els complexes!! Ssssshhh!! Mutis tots!! Avui és un dia per aclucar un ull a la primera persona que dugui un jersei verd, escolti el seu mp3 i vagi pensant en els seus somnis.

Avui és un dia per fer les coses bé. Avui no fingeixo ni dissimulo. Avui no tenc por ni vergonya. Avui és un dia… Avui t’estim…