Molts d’anys
Era una persona qualsevol del món de les persones, amb un somriure nostàlgic i lleugerament contagiós. La seva màxima aspiració era ser la protagonista de la seva pròpia vida i utilitzava el silenci com a resposta en moltes ocasions. I a les tres d’un horabaixa qualsevol, en pijama i mig descambuixada, es disposava a fer una felicitació de Nadal malgrat no ser gaire adepta a tot el que acompanya les dates nadalenques… No sabia ben bé perquè ho feia però pensava “si el rei ho fa, perquè no jo?”. Amb aquesta justificació no pretenia posar-se a l’altura del rei (ni molt manco… pf…), ni ofendre a ningú amb els seus comentaris (avui en dia és molt fàcil guanyar-se enemics…), simplement volia intentar-ho i veure que passava…
No pensava escriure cap carta al reis (en aquestes dates estan massa enfeinats els pobres…) només pensava demanar per catàleg el llistat de somnis que havia anat recopilant durant l’any. Amb una telefonada a un número 902 i 4′75 euros per despeses d’enviament, tendria a casa tota la col·lecció que durant tantes nits havia somiat. D’aquesta manera enlloc d’exposar-se a rebre un sac de carbó, s’assegurava de tenir a casa, en 15 dies, un sac de t’estims de llepolia.
Tampoc pensava comprar cap dècim de la loteria de Nadal, es conformava amb aquell vale que tenia guardat per passar 95723 hores fent cafès amb tots els que enyorava. Massa cafeïna (pot ser…) però una bona excusa per compartir instants melancòlics i inesperats.
I enlloc d’una panera de Nadal, vos deixa així un MOLTS D’ANYS una mica forçat, però sentit, com tots aquells molts d’anys una mica forçats però sentits.
