De camí al plaer
Es senten les pessigolles a les mirades
i es posen els somnis en ON.
S’encenen els impulsos.
No es consent reprimir-los.
Comença el combat de mirades:
s’eviten, es cerquen.
Desapareixen les robes
i les armadures.
Volen gaudir
de tots els racons dels seus cossos.
Els exploren un a un.
S’acosten a la locura infinita
enmig d’alens i pells suoses.
El plaer tresca vora seu
i se’l trobaran de camí.
No és un bon moment perquè intervengui el passat.
Són esponges que absorbeixen totes les carícies de plaer,
al ritme dels seus batecs.
La respiració està accelerada.
Les besades descontrolades.
I el cos, està apunt.
