Al mateix punt del desordre
Ressonava el record d’aquells consells que sempre li predicava:
“Has de tenir coneixement pels que no en tenen! I vius!”
I ella posava esment a gaudir de la vida, a destorbar en aquest món el mínim possible i a cobrir el seu “cupo” d’errades i esclats. I així l’han qualificada, d’egoista, covard i malcriada.
Ara no sap/no pot mantenir les mirades i abaixa els ulls.
Ara l’encalcen i malmenen els malsons i s’ha avesat a les seves vessiadures.
I la tranquil·litat amb la coexistia no era tan real com semblava. Tan sols es limitava a habitar enmig del seu cambuix de pensaments.
Els mateixos que es disfressaven amb la roba dels somnis, confessant que tot era una aparença.
Tot romania al mateix punt i seguia igual de desordenat.
