A la lluna amb una escala

Això era i no era un espolsador de somnis que vivia a hores llum de la Serra de Tramuntana en direcció nord. Aquest espolsador de somnis tenia una feina ben complicada i gratificant que l’esgotava, però el fascinava.

Cada vespre, abans d’anar-se’n a dormir, encenia el seu RSPP, és a dir, el Receptor de Somnis Plens de Polsim. Pitjava el botó de l’ON i… de verd s’il·luminaven els somnis que, actualment, el seu propietari intentava complir, i de vermell els que havien arraconat dins caixes i guardat a la sala. Quan visionava aquell mapa lluminós de l’Univers, i veia que gairebé tot era una taca de sang formada pels llums vermells, se li venia el món al damunt!

I en aquest precís instant començava la seva tasca. Treia els seu “plumero” fet amb pels de plata i se’n anava a espolsar somnis. Anava casa per casa, treia les capses de la sala i espolsava els somnis fins deixar-los ben brillants. I la pols dels somnis que recollia se la quedava. El dia següent quan els propietaris dels somnis s’aixecaven, aquests tornaven lluir i aquella lluentor retornava a les persones les ganes de complir somnis.

I que feia l’espolsador amb la pols? Idò resulta que la pols dels somnis té una gran propietat; guarda temps. L’espolsador omplia rellotges d’arena amb aquesta pols. Cada rellotge que completava era temps que guanyava per ell i que estava a la seva disposició per quan necessitàs aquells minuts de més. Podia ser quan arribàs tard a un lloc, quan volgués allargar una cita o quan necessitàs un instant per ell. Fos quin fos el motiu, ell sempre tenia una minuts de recanvi.

Tasca complicada però gratificant la de l’espolsador de somnis, que tots i cada un de nosaltres duim dedins. Esper que ningú es cansi mai d’espolsar els somnis polsosos dels demés. Una abraçada enorme i fins aviat. Conte contat…

A vegades penso que m’agradaria tenir un comandament, amb tots els botonets, per poder controlar el pas del temps.

Utilitzaria el REW per reviure aquells moments que ara només puc viure en forma de record i/o fotografia. El FWD per accelerar aquelles situacions que desitjaria que fossin per un programa de càmera oculta. Pitjaria el PAUSE per restar en aquells instants dels que voldria gaudir eternament, els mateixos que són testimoni directe de les idees més ensucrades. L’STOP per aturar en sec aquelles recaigudes en la melancolia crònica. I el PLAY per seguir vivint sense haver de respondre mai  “pasapalabra!”.

Comença per V:
Força o activitat interna substancial, mitjançant la qual obra l’ésser que la posseeix. Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva existència... VIDA!