A la lluna amb una escala

No sempre s’escolten cançons “bonitas”, tampoc sempre es llegeixen contes amb final feliç, ni s’escriuen sempre poemes d’amors idíl·lics. Per això me’n torn, ho saps. He deixat el brou al foc, per favor vigila’l. Els somnis estan on sempre, reposant al llit. Si es desperten, dóna’ls un tassó de llet ben calenta amb mel que estan una mica refredats. Les claus estan amagades al cossiol de l’entrada, i les del meu cor me les enduc penjades al coll, per si un cas… He recollit les meves emocions i les teves, i les he guardades dins un sobre. Te l’he deixat damunt el comodí. Només obri’l en cas d’emergència.

Pel camí et deixaré pistatxos recoberts de xocolata perquè no et perdis i trobis allà on seré. No te’ls mengis en una “suposada” baixada de sucre, que després no podràs tornar a casa! Si em vols fer una visita jo t’esperaré, probablement, contemplant els cels estrellats. El senyor que els va inventar, no va pensar que els mortals ens podríem enamorar d’ells i quedar encisats de per vida.

Et telefonaré en arribar i, des d’allà on seré, t’enviaré besades quan el sol traspassi el protagonisme nocturn a la lluna. Intentaré seduir-te besant l’aire i bufant fort fort fort fins que els “xiiiiitos” emprenguin el vol i arribin a les terres mediterrànies. A vegades seran de caramel, per contribuir a la teva addicció a la dolçor. D’altres seran salats, per recordar les dolenties d’aquella mar que enyoro tant. I d’altres aniran acompanyats d’una aferrada, d’aquelles que et prenen l’alè i després et deixen un regust energètic per seguir collint alè.

Pots esborrar els dies que vulguis, esquinçar-los o estotjar-los, però la mar seguirà sent salada i jo et seguiré mirant des de la retina dels meus ulls. Ho has entès?? T’ha quedat tot clar??  Si tens cap dubte ara és s’hora! Demana! Res? Segur, segur? Au, au! S’ha acabat sa pardaleria! Sempre vaig corrent i així i tot, no arribo a temps. No ho entenc! Me’n vaig que faré tard.

Imatge by Jaüme B.