Què t’han fet?
Què t’has fet? Què t’han fet?
Quan t’has perdut a tu mateix?
Quan s’han dissipat les teves il·lusions i fantasies?
Qui t’ha fet creure que el color verd-violeta existia?
Qui t’ha robat les idees, els pensaments i els somnis?
T’han batut el cervell i te l’han donat per beure.
I tu l’has degustat com si fos un vodka amb redbull.
T’han fet volar i deixar de tocar amb els peus enterra
d’una manera sobrenatural, exagerada i perjudicial.
T’han omplit el buit del cervell
amb glaçons.
I tu has començat a irradiar
fredor i gelor
d’una manera violenta,
abrasiva i agressiva.
T’han estès al fil
els pocs somnis que tenies
quan plovia i s’han banyat,
arrugat i constipat.
T’han contat que el lleixiu
ara ve amb “instinto maternal”
i tu has decolorat tots els teus projectes.
On és la finestra que donava a la mar dels teus desitjos?
On són els desitjos que demanaves a les estrelles?
Cap on mirava jo quan ha ocorregut tot això?
Aixeca el cap d’aquell coixí on cada vespre
hi reposen els malsons acumulats,
abans de que els malsons consumeixin
les restes que sobreviuen del teu petit món.
