No hi ha crisis!
Un dia vaig escriure a algú:
La lluna del meu món, quan és plena, treu suc de melicotó! Cull una canyeta i en beurem plegades!
I no recordo si mai vaig arribar a dir-li perquè hi ha estones en que tot sembla tan i tan llunyà que ens pensam que ho hem oblidat. O serà que simplement estam cansats de pensar i intentar recordar-ho? A vegades ens avorrim de maquillar anècdotes perquè tenguin un aspecte més juvenil. Antigues anècdotes que llampeguen dins nosaltres en forma d’ombres, rialles, notes i paraules, i mai endevinam on rebotarà el seu eco. Per això, ens perdem en aquest món de llunes de melicotó i ens dedicam a perdre el temps intentant treure’ns punta als cabells amb una maquineta rovellada.
Hi ha estones en que necessitam deixar a un costat siluetes de llibertats que es barallen amb compromisos aspres. Estones en que els pensaments farcits de por no hi tenen cabuda perquè més aviat del que ens pensam tornarem estar tots i totes a la roqueta engatant-nos a la biofesta, disfressant-nos de pallassos o prenent suc de melicotó. No existeix la crisis: tot és psicològic!
Nins i nines, sabeu que vos estim molt més que un poc??
