.RCD
Un diumenge qualsevol del tercer mes de l’any (març), alguns passegen la seva ressaca baix unes ulleres de sol per la Fira vilera. Altres, dormen la ressaca que han deixat les festes politècniques de la universitat burgalesa dins una font repleta de botelles d’alcohol buides. Altres, inicien la descoberta d’una ciutat londinenca i fan els primers intents de conversa amb anglès. I altres, fan de bombers dins una minicuina i acaben a urgències amb cremades de primer grau al dit anular de la mà dreta i al petit de la mà esquerra.Tot són maneres de passar les hores mortes d’un diumenge qualsevol del mes de març.
La neu sorprèn de nou a la meva mirada ensinistrada per observar. Cau a distintes velocitats, en diferents tamanys i quantitats, i deixa cúpules blanques als arbres i muntanyes. No m’aïllo del fred. Surto a la via empedrada perquè la meva roba permeable absorbeixi tota la neu i el meu cos s’infli i es faci visible, especialment pels moments en que se t’ennuvola la vista.
Arriben dosis de 24 hores desocupades per emplenar amb danses baix el raig d’aigua freda de la dutxa, amb jocs de paraules, amb “cunfús”, amb suggerències de la casa i gambes, amb països-capitals-colors de banderes, amb contes de nins que volen i nines que neden… Cercar les set diferències del cel estrellat a través del vidre d’ahir i d’avui, retornar la blancor als mobles i sorprendre’ns de 9 combinacions possibles; escoltar-[me/te/nos] riure de [mi/tu/nosaltres] enmig de carusses aferrissoses i ridícules. A vegades, les dolenties d’amagat, d’altres en públic.
I ara, jo em buido de perquès, peròs i potsers, per tornar-me omplir de preguntes obertes i respostes tancades. Em preparo per enfilar-me de nou a les teranyines dels nostres somnis. I incubo la il·lusió de nedar dins la sang de les teves venes i sortir a l’exterior només per agafar glops d’aire. Repetir el trajecte, ja assimilat, per retornar a la ínsula on esperen les panades i els robiols estotjats, els llamps i els trons anunciats per l’home dels temps i els crits aferrats a les bigues del sòtil. Moments que es condensen i retenen com les notes d’aquella cançoneta absurda, fàcilment contagiosa, que es grava a la nostra memòria en format .rcd (record).
