Si algun dia deixassis…
Si algun dia deixassis que et diguessin t’estim,
abans de rentar-te les lleganyes de la cara,
alomillor hi hauria més fotografies en color
i menys en blanc i negre.
Si algun dia deixassis que et diguessin t’estim,
abans de tallar les converses telefòniques,
alomillor hi hauria més exclamacions
i menys interrogants.
No ho sé,
alomillor si algun dia ho deixassis
seria suficient per raspar l’escorça d’hule que dus posada.
Sembla tan senzill com combinar imatges i dibuixos,
com embrutar els records amb llàgrimes.
Tan senzill
com adoptar un tros d’ambició,
com reafegir-me plats de tu.
Com escri-buixar cal·ligrames
sobre la teva pell,
amb les notes
que surten de la meva guitarra.
Sembla senzill,
però encara em falta
tupar les desconfiances
J ha dit,
1 Abril, 2008 a 9:40 am
Neni!
Ja he cridat a n’és teu germà, s’horabaixa li diré a n’en Tolo q el cridi abans d’anar a cercar na Reina i ja està! Ja tendrá un papacito!
No passa res x diumenge, jo també estava k.o. i vaig aguantar poc x Binissalem, a les 20.00h ja feia nones a n’és sofà!
Che! Tenim crisis existencial pel pis, però ho superarem! En serio, no saps com ho és d difícil… No sé com punyetes actuar, si això o allò… Segueix el super bon rotllo, xò… Uff! Ja t’aniré informant xq tela…
Un somriure!
lideta ha dit,
3 Abril, 2008 a 12:46 pm
Hola confit!
Primer de tot, volia donar-te les gràcies per haver trobat un papà adoptiu per na Reina! Quina tranquilitat que me dóna això!
La segona cosa és que les crisis existencials es combaten fent-lis una carussa ben fea perquè parteixin escopetatjades! Pa’ lante sempre amb un somriure, tu ho saps!
I la tercera cosa, és que abans de partir no vaig trobar el moment per dir-te que aquestes vacances m’ho he passat molt bé per la Vila amb tu! Especialment dilluns (vaja tres cabres loques! jijiji). Va ser un dia diferent i me va encantar! I això només t’ho puc dir amb un GRÀCIES gengant!
Pens molt amb voltros precioses! Una besada enooorme desde Burguerlandia!