Trescant pel món
Burgos-Medina del Campo-Villalar-Bilbao-Plentzia-Gorliz
Destí final: Mallorca
Tren-Bus-Cotxe-Metro-Avió-Peus
Intensitat+Diversitat= Trescant pel Món!
Un equipatge desordenat i poc preparat, omplit un 50% amb objectes de turista, i l’altre 50 amb material de viatger. Un lleu esbós del planning i un llibre a punt de mostrar el seu final. Així va partir, amb un mapa a la mà per perdre’s.
El transport públic sempre l’ha impulsada a posar en marxa les seves meditacions alocades, i aquesta vegada no seria diferent. Els llargs trajectes, sense deixar de mirar per la finestra, es complementen amb nous interrogants que mai poseiran la resposta. Les respostes són allà on ella no vol cercar i la por la empeny en direcció contrària.
Tresca qui tresca, des de les festes reivindicatives del poble fins a l’art modernista del Guggenheim. Tresca qui tresca, des de les vinyes de Castella d’on naixeran tints i rosats olorosos, fins a les aigües fredes on es remullen els penya-segats del nord. Convertint-se durant el trajecte, en un iman per “quarentons” solitaris, en testimoni de la ruptura d’una parella o, fins i tot, en company de seient de persones que encomanen la seva ànima a Déu, senyant-se abans de pujar a un bus, tren o funicular. Després de 15 dies de trescar pel món, aquells poemes de lectura obligada de 2n de batxiller (destinats a aprovar selectivitat) són rellegits, entesos i valorats. Campos de Castilla d’Antonio Machado ara ja té sentit perquè es sent propera i propietari d’aquells versos que en altres etapes no va comprendre. El mateix li passa amb Miguel de Unamuno i la seva estima cap a la mar i Bizkaia.
Ella també s’ha retrobat amb la mar. La mateixa olor. El mateix sabor. Distinta temperatura. Baixamar-Pleamar. Esperar les ones o esquivar-les. Asseure’s al port, amb els peus penjant, per observar passar la gent que passeja sola o en companyia humana o canina. Observar simplement les seves petjades. Van deixant marques, de tota forma i grandària, a la vorera de la mar. Dibuixen camins imperdurables en la mateixa direcció.
No ve preparada per l’ocasió, per això du les sabates en mà. Així permet a les ones que li acariciïn els peus, i les més ferotges, fins i tot, els genolls. Inspira la saladina fins que s’incrusta als seus pulmons. És la primera en saludar les ones i la darrera en acomiadar-s’hi. I mestres, el sol se’n va i deixa el seu rastre inconfundible ataronjat que el delata.
Tothom sap que no fa gaire ha estat per allà…
mayolicus ha dit,
6 Maig, 2008 a 4:03 pm
Holas wapetona!
Com estam videta? Jo he estat una mica absent aquests dies però estava centrat amb altres curolles! Com sempre! Però bueno, aquesta era important i per envant!
Estic impressionat de la teva capacitat de contar les coses amb aquest encant que li poses, aquest toc poètic que permet poder imaginar-te les sensacions i, fins i tot, l’olor del mar quan el tens a certa distància! Bono! vaig a actualitzar el meu bloc que ja és ben hora!
Besets!
Colombi, Laura & Marga ha dit,
6 Maig, 2008 a 4:36 pm
Hola somos Colombi, Laura y Marga!!!!
Como stas??? seguimos tu rastro encantados de saber que te lo pasas genial alla donde vas! Mandanos fotos de tus caminos recorridos! Pon alguna foto tuya en tu blog asi te vemos en vez de imagines fantasticas!! deleitanos algun dia!
Esperamos que algun dia vuelvas por la vieja america del sur!!
Chau chau! suerte!!
Agur maitia
u saxo ha dit,
6 Maig, 2008 a 9:37 pm
Uep! Com anam?
M’ha fet gràcia llegir el text, perquè dissabte jo també faré una escapadeta a Bilbao. En aquesta ocasió a veure la família, encara qualsevol excusa és bona per anar-hi.
Quan he pujat cap al nord, ja sigui a Bilbao o a Astúries també m’ha cridat molt l’atenció el mar, tan fosc i tan misteriós (i tan fred!). M’hi pasaria hores mirant-lo.
Besades!
lideta ha dit,
7 Maig, 2008 a 4:59 pm
Mayolicus!
Ara me passaré per cateva a dir-te alguna cosa! jejeje!
Trio calavera!!
Qué tal todo por el otro lado del charco? Seguro que vuestros caminos van siendo más y más largos! Me encantaría poner fotos pero, aparte de no tener cámara, las pocas que tengo no las tengo aquí por falta de ordenador… A ver si este finde puedo poner algo que me voy a Mallorca!
Nunca sabes lo que te depara el destino… Alomejor regreso algun día a recorger mis pendientes de loro! Jejeje!
Yuyi! Amor! Aquest finde seré a casa per poder xerrar com els vells temps! És que he anat com a loca aquests darrers dies! He aconseguit ordinador gairebé negociant! Jejeje!
Saxo!
Sempre em sorprens! Apareixes inesperadament i m’agrada! Jejeje! Disfruta molt per allà adalt, que hi ha tantes coses que valen la pena… Passa tot el temps que necessitis mirant la mar pq no te desperdici!
Una abraçada gegantíssima per tots!!
Fins molt aviat!