La visita més esperada
En resum:
De punta, els nirvis, els pèls i el rencontre.
Bolcar el buit dins el buit.
Sentir que són capaços de sentir
i experimentar tots els estats d’ànim possibles.
Resumir una visita en una postal o en un paper A-4.
I començar a veure la pluja des de cobro.
Al detall:
Supervivència-Convivència:
Vivència!
Massa secrets.
Distàncies immesurables.
Massa pes per sostenir-lo.
Vides paral·leles
amb algun nus, mig desfet,
en algun punt desconegut.
Cap d’ells recorda on és,
però tots volen recuperar aquell lleu lligam.
Ressegueixen l’aspresa de la corda
amb la punta dels dits suats.
On deu ser aquell nus?
S’especula que algú l’ha tallat amb tisores rovellades.
El refaran, però que no estrenyi.
Abraçades. Només una. Sincera i necessària.
Sentir dolçament aquelles mans malgastades
per tants d’anys d’utilitzar-les.
No saben si mai ho havien viscut,
o que fa tant que ho havien oblidat.
(des)CONTROL.
Un camí de mines per desactivar
permetent que el passat es corrompi.
Sensacions subtitulades amb la paraula agredolç.
32 metres quadrats.
No hi havia espai per tots però en van inventar més.
Tampoc grans expectatives.
Tot mesurat mil·limètricament perquè no es tallàs la maionesa.
1 ou, sal, 200 ml d’oli d’oliva, una cullerada de suc de llimona.
I les paraules inspirades fins a la boca de l’estómac.
Autores de pessigolles, enveges, gelosies i vergonyes.
Però avui saben que tot això es diu tristesa.
