De Burgos a Nicaragua amb una cançó
12 de juny del 2008
A Burgos, aconseguir tomàtigues, un dels aliments estrella de la meva dieta diària, és més difícil que aconseguir llagosta enmig d’un desert. Així que un dia més, dino de qualsevol cosa que no dugui aquesta apreciada verdura per jo, que s’ha convertit en un luxe degustar.
Apago la televisió, cansada de veure imatges que demostren que el món se’ns està anant de les mans, i pretenc endinsar-me en el món de l’estudi, intensament, per lliurar-me dels remordiments de tants dies de lectura superficial i insignificativa d’apunts. Ho pretenc, ho he dit bé, perquè lentament em sent seduïda per una veu sensual que surt, amb poca intensitat, dels altaveus de la ràdio.
Pujo el volum per deixar-me endur per relats literaris i música procedent de països revolucionaris centreamericans amb el que m’hi sent lligada. Desconnectada per complet dels apunts de Mètodes d’Investigació en Educació Especial, assignatura que veig complicat aprovar, escolt amb detenció la versió de El Consorcio de la cançó Nicaragua, Nicaragüita. M’autofusilo amb reminiscències agradables: sandinisme, Daniel Ortega, Telpaneca, Gioconda Belli, intercanvi Menorca-Telpaneca, dinamització de la biblioteca, rencontres insòlits, negre-vermell, Teresita, Xisca, Lesli… i tants i tants noms propis. En resum: màgia! O com el propi lema del país ho descriu: “Todo lo imposible es posible en Nicaragua”. Diapositives enllaçades, però desordenades cronològicament, en el mateix context: les meves vivències.
Se’m ve al cap una frase del llibre que em va costar tant encetar i que ara gaudeixo sense mirament: “Amb els diners que ens gastam al 1r món amb un cotxo barato, es pot fer una escola, un pou o un centre mèdic a un país en desenvolupament”. Enmig de tanta crisi o desacceleració, com volgueu dir-li, no penso afegir res més, perquè la meva intenció no és convèncer a ningú de res nou.
Simplement és una reflexió que deix aquí, de manera esporàdica, que ha estat interrompuda per la meva “casera” per informar-me de que ja té inquilins nous perquè em substitueixin. M’estarà engegant?
mayolicus ha dit,
18 Juny, 2008 a 1:26 pm
Holas!
Perdona! avui he vist el teu comentari… Passis pena!, el programa està gravat encara que no t’esperis gaire cosa! però bé l’experiència va estar prou bé. Jo aquests dies vaig una mica perdut, molt feina, acabant la presentació del projecte que cada vegada que la mir hi modific coses que ja els donava per definitives! però bé això sol passar i si és per millorar les coses no hi ha problema.
Ara acabam la feina a les 15 i com et pots imaginar a aquestes hores m’assemblo a un caníbal de la selva amazònica ja que em menjaria qualsevol cosa! Com ara… ja li pots pegar a ses quelitas o a lo que vulguis però a les 15 és ben hora d’haver dinat! je je! I després me vull posar a règim! je je je!
Res nina un beset molt gran i gràcies pel comentari!
Salut! Pizzera wapa!