Corassón, son, son…
“Quan el teu cor parla, pren bona nota”
Judith Campbell
Poques vegades li feim cas a aquest òrgan vital que batega, aproximadament, entre 60 i 100 vegades per minut quan el tenim tranquilet. Diuen també, que és el culpable de que alguns humans experimentin commocions sentimentals relacionades amb l’amor, l’amistat, la família… També és la decoració i/o punt de color de 1001 objectes, roba i complements. A més de ser el punt de les is de la cal·ligrafia d’algunes persones.
És protagonista de frases famoses com:
“Només amb el cor es pot veure bé, l’essencial és invisible als ulls” -Petit Príncep-, o
“La gent cada dia s’arregla els cabells, per què no s’arregla el cor?” -Proverbi xinès-.
El batem i l’exprimim, el rompem i el cosim, el sedam i l’excitam, el posam cap per avall i al revés, l’aturam i el tornam posar en marxa, el llepam i mossegam, el rovegam i l’escopim, li feim fer cucaveles i l’utilitzam de pilota si és necessari! I malgrat ser present, fins i tot, a les portes dels WC (Lore-AMOR-Jose), ens és igual, ens tocam els nassos d’ell…
Quan ens fixam en ell? Quan li prestam atenció? Realment no ho sé, però estic especulant, i només se m’ocorren algunes opcions, podria ser:
1. Quan necessita una revisió…?
2. Quan es fica en lios amb el CAP…? Ja sabem que el dilema/batalla/lluita CAP vs COR sempre hi és present.
3. Encara que, sincerament, jo crec que l’únic moment en que de veres l’escoltam, i prenem bona nota del que ens diu, és, desgraciadament, quan el sentim flastomar…
