El primer bany
L’estiu ens retorna els colors a la pell, a la roba i als paisatges, però la meva mirada, avui, s’ha desviat i retingut en aquella papallona incolora. Una que conten que volava tira a tira entre el laberint d’una cortina de fulles que protegia un llit qualsevol d’una ciutat qualsevol. Cada dia exfoliava els seus somnis i els va deixar sense impureses. I ara, enmig de les pells mortes els somnis s’estan adormint. Li diuen “incolora” perquè brollava colors durant el seu vol fins que va quedar-se de color “paper de diari”, però jo mai l’he vista, i si ho fe fet, va ser només de rampellada…
A cents de km, viatjant en el mateix pensament (a la mateixa hora, minut i segons) a una roca amb nom propi ancorada enmig del mediterrani, el meu primer bany d’aigua salada després de molt de temps.
I sense estrenar bikini a una caleta per estrenar es senten les crispetes que esclaten al fons de la mar i fan ballar el còdols. Enmig de tanta tranquil·litat, em costa més entendre com en un espai tan petit i reduït, com és un cos humà, algú hi pot acumular tant d’odi…
És tan fàcil confondre els bons amb els dolents?
