Dutxa d’aigua freda
Els pèls de les cames s’eixuguen al sol, s’estiren i tornen a la seva posició natural, de punta. Les restes de saladina encara són als seus llavis després de passar-se per aigua dolça (sempre li ha agradat aquest contrast saborós). I en aquest moment, sense decidir-ho, guaita pel forat del seu interior regirat. El tapa de nou pensant “aquí no ha passat res i no he vist el que crec haver vist…”. I és que, avui, la seva màquina mental no ha aturat de funcionar mentre estava asseguda en aquella casella de 0′4 metres quadrats anomenada cadira. Perquè, al cap i a la fi, el que ha fet avui ha estat ocupar un espai que ningú ocupava o, en el pitjor dels casos, un espai d’algú que no ha vengut després d’inventar-se una excusa massa dolenta per ser creïble. Un dia d’omplir espais envaint-los..
Però com que el món és redó i petit, algú ha vist tot allò que intentava tapar, i posant-se en el paper de metge de l’ànima li ha dit: “Vendre’s a un mateix no és fàcil quan tens massa clar que els teus defectes dissimulen les teves virtuts.” Ella no ha sabut respondre i sense convicció s’ha dit a si mateixa: “Abandonem la incomunicació, i retornem a les sól·leres i a l’activitat sexual en duo”.
Hores després, les gotes d’aigua freda, que algú podria confondre amb llàgrimes, li regalimen davant els ulls mentre se’ls frega. La dutxa sempre ha estat un bon remei per silenciar els bombardejos de la seva guerra interior. S’aturen els tremolors de cames, l’activitat sexual, els maldecaps… i ella desapareix, desitjant ser l’aigua que circula pels laberints de les canonades.
Argument
El meu amic invisible,
que viu al pis de sobre i és propietari del circ de la vida,
crec que m’ha donat la resposta.
Crec que ja tenc aquell argument
que cercaves, esperaves i no arribava:
No era desconeguda la persona amb la que estaves.
Era una persona que havia penjat un domàs vermell-vermellós
al balcó d’una casa sense persianes.
Ho feia perquè semblàs més engalanada,
encara que aquest argument no sigui gens convincent.
Ha traït alguns sentiments
posant-lis les banyes amb alguns pensaments.
Però, recorda-ho, no era una desconeguda,
només s’havia perdut una estona
entre emocions entabanades i possiblement alterades.
Endoiant
Truant uns 60 km m’he quedat llépola
d’un espai pel meu raspall de dents
entre les camisetes del teu primer calaix.
Reservant les paraules per les ocasions especials
s’han deixondit algunes fesomies.
Fent brutors he besat
les pells més tendres
amb gust de saladina.
Festejant amb emocions
m’han violat les formigues.
Endoiant i endoiant
enmig d’un estiu
que ja està rodolant…
Breument “adeu”
Va apagar una televisió sense TV3 i va deixar el castellà per inercia durant un temps prolongat, possiblement el que dura un estiu. Tancava la secció ‘burgoseando’ i la pregunta que mai va sabre com contestar: “Per què Burgos?”. L’any 2016, quan possiblement sigui declarada Capital Europea de la Cultura, molts estan convidats a descobrir la resposta durant aquesta oportunitat ideal.
Era coneguda amb el sobrenom ‘la mallorquina’ i va ser estudiant, treballadora, turista, viatgera i mestressa de casa. Entre molts altres rols que ni ella sabia que era capaç d’adquirir. Se’n va anar just quan va arribar la calor, després de passar-hi el primer dia d’hivern i d’estiu i ho va fer sense acomiadar-se.
Va tornar penjar un quadre del Bon Jesus a la capçalera d’un llit de 2 places semiocupat i va emprendre un viatge de 5 hores sense contar el temps d’espera. La nova pregunta que ara reb és: “Pròxima estació?”
Resposta provisional (en forma de pregunta): Com pot fer plans a llarg plaç una persona que just just sap que farà demà?
