Nadal ha caducat
Un any més Nadal ha caducat dia 7 de gener. Aquesta data de caducitat dóna un respir als “navidòfobs” i dóna pas a les rebaixes, als 2×1 i als descomptes del 70%. La gent experta aconsegueix les millors gangues. D’altres, tornam a casa sense bosses, però amb la cartera plena.
Nadal ha caducat i jo torn a Eivissa. Sempre és el mateix procediment, però vull fer-ho una vegada més: mirar per la finestra de l’avió fins que vegi el darrer llum, esgotar al límit el temps per disfrutar de casa. Emplenar aquells minuts d’espera revisant els errors, sense poder assegurar-me que no tornaré a cometre’ls.
Arribar de nou al pis eivissenc. Obrir la porta. I comprovar que encara m’hi esperen els pensaments flotant lleugerament, com si d’un globus d’heli es tractàs (m’encantaria explotar-los amb una agulla ben grossa i punxeguda…).
El primer moviment dins l’habitació eivissenca, és llevar-me les sabates. Però les incoherències mentals es segueixen quedant dins els calcetins, pessigant-me els dits i robant-los escalfor. El segon moviment, és encendre una espelma i trobar-hi un post-it rosa amagat que diu T’estim!. Després ve un somriure i unes ganes immenses de dormir. Poso l’uniforme nocturn d’hivern als pensaments; sabatilles i pijama. I els tapo amb l’edredó fins a les orelles, per adormir-los amb un suau remor de pocs decibels. Sssshhhh….
Ja dins el somni… Somio: Com m’agradaria haver estat l’artista que va pintar la lluna al sòtil del cel! Sempre ha estat el millor parc d’atraccions per entretenir el meus pensaments.
Al matí, els pelleringos que queden dels somnis, giren damunt el trespol com si fos la closca d’un caragol. Mai es maregen. Ni tan sols quan improvisen el sexe, ni quan obliden qui son i intenten recordar-ho. Es solen despertar sense una besada, però berenen amb música i cafè per afrontar-se a un dia dur i llarg.
I així els dies van passant… A vegades, amb alguna (o cap) anècdota graciosa i/o divertida. A vegades, esperant la confirmació de que seguirà havent-hi algú dibuixant a la meva espatlla; algú que escriurà les instruccions per sortir d’un laberint stardar . Algú que rebré amb un gran “Benvingut a casa!”.
I així les nits també passen… A vegades, recordant que falta menys per encetar les idees en versió doble. A vegades, esperant que algú utilitzi el meu cos per jugar a TABÚ; algú que sàpiga descriure’l amb precisió, sense anomenar les paraules claus, tan sols, suggerint-lo…
