*-)·(-*
Vetllo els actes que socarrimen la meva innocència
i llenego sobre els teus arguments.
No puc dar condescendència durant més temps.
Necessit enganxar-me a la vida
i trencar la gratuïtat amb la que em critiques.
Jo estic callada, però no soc muda.
Mostro els meus pensaments i els alço ben alt,
per donar-te el plaer d’etiquetar-me de rara.
Tot perquè tenc el cos ple de taques de papallona.
Llàstima que no sigui contagiós.
Llàstima que no pugui mantenir-me en l’equilibri,
a la vora d’un cor tan enrevessat.
M’escorxo a mi mateixa per llevar-me la pell
on tu hi has sembrat espores de ràbia.
M’arrabasso la vergonya,
i faig el que puc amb el que tenc.
Perquè hi ha colors obscurs,
però no són negre.
Es cerquen musses
No és que les musses ens hagin abandonat. Tampoc és que les hagem hagut de despedir amb tota la problemàtica de la crisi. És què estam intentant fer un canvi de plantilla perquè pensam que seria bo que entrin aires nous a l’empresa. Ara cercam musses amb debilitats, que no posin traves ni límits a les seva creativitat. Ja ho sabeu, no és d’estranyar… Cercam les típiques musses enamorades del cel, la lluna i les estrelles. Aquelles que anaven per a astrònomes però algun petit detall, perceptible o no, va fer que el seu camí es desviàs i acabassin treballant en el respectable món de la mussa. O les típiques interessades en la natura, aquelles que sembren perles dins cossiols i aconsegueixin que brotin, fins i tot, les perles emprenyades. Les interessades deixau, per favor, el vostre currículum aquí.
Mentre esperam les vostres respostes vos contarem com segueix el seu curs la vida eivissenca. Seguim amb les piles posades fins esquinçar-les; hores i hores de formació per seguir escalant llocs a les llistes, despedides aplaçades (com a mínim 13 dies) i un company nou d’aula que nom Beethoven, és blau i viu baix l’aigua. Ja es respira l’ambient primaveral a tota l’illa pitiüsa i el cotarro s’anima encara més: festa anys 80 a ritme de Verano azul, Abeja Maya, Hombres G i Europe, festa Flower Power amb el Plus pa’l salón, partits de voley-platja disfrutant de les temperatures primaverals, Olimpiades Pageses a Formentera… Vila s’engalana per rebre els primers turistes, majoritàriament de la tercera edat. I jo, envejosa, aniré engalanant el balcó del camí recorregut.
