*-)·(-*
Vetllo els actes que socarrimen la meva innocència
i llenego sobre els teus arguments.
No puc dar condescendència durant més temps.
Necessit enganxar-me a la vida
i trencar la gratuïtat amb la que em critiques.
Jo estic callada, però no soc muda.
Mostro els meus pensaments i els alço ben alt,
per donar-te el plaer d’etiquetar-me de rara.
Tot perquè tenc el cos ple de taques de papallona.
Llàstima que no sigui contagiós.
Llàstima que no pugui mantenir-me en l’equilibri,
a la vora d’un cor tan enrevessat.
M’escorxo a mi mateixa per llevar-me la pell
on tu hi has sembrat espores de ràbia.
M’arrabasso la vergonya,
i faig el que puc amb el que tenc.
Perquè hi ha colors obscurs,
però no són negre.
Aida ha dit,
31 Març, 2009 a 11:11 pm
una vez alguien me escribió… “dulce mariposa, sigue tu vuelo, siempre mirando hacia tus sueños…”, no fue exactamente con estas palabras, pero lo escribiría mal con las tuyas…