A la lluna amb una escala

Aquella nit la bombeta de la lluna estava fusa i va caure una estrella només. Va cremar el cel mentre es fonia i ningú la va recollir. Ningú va anar a cercar-ne la pols. No se sap on va anar, ni on va caure. Aquella mateixa nit vaig experimentar una sensació incòmoda que m’enrampava l’estómac. El meu pas per l’IES Sa Colomina arribava a la seva fi i m’esperava un llarg procés de fer i desfer maletes de camí a casa.

Però, quan hi ha la Conselleria d’Educació per enmig, mai saps el que t’espera… Quan és ella la que decideix per tu, no saps on acabaràs ni de que exerciràs! Jejeje! Per això, van ser només 10, els minuts que em van donar per despedir-me i partir cap al meu nou lloc de treball: tutora d’un grup de 26 nins de 2n de primària (també a Vila)! Sí, si! 7 anyets tenen i un cul bastant inquiet!

Encara estic aterrant i assimilant-ho tot, perquè aquí no hi ha treves, ni temps d’adaptació ni res per l’estil! Aquí t’amollen al camp de batalla, sense armes, i sobreviu qui pot! Té la seva gràcia! Però experiències d’aquestes, enguany, no en vull més, gràcies! Per regalar i vendre! Jejeje! He passat del bioritme d’una aula ASCE “cumbayà” (per dir-ho d’alguna manera), on la pau i la felicitat era el principal objectiu, a la jungla de primària, on aconseguir tenir els alumnes asseguts 4 minuts seguits és tota una “hazaña”! Jejeje! Però també és molt divertit! I començar de zero (companys, alumnes, feina…) sempre té una part positiva, així que, “pa’lante como los de Alicante”! Jejeje!

Tot aquest temps d’absència, no és només per això… També m’he Portaventuritzat, he desembossat els meus chakras assistint a ioga i m’he fet jugadora de volei-platja “pofessional”!! Jejeje! També he visitat alguns dels mil llocs esplèndids de Barcelona, he celebrat a Canaletes el 2-6 del Barça i he gaudit de companyies increïbles, amb qui la comunicació sortia del cor, no de la gola.

I després de tot això, m’esperava l’ambientació eclipsant de l’Eivissa Medieval, on vaig descobrir que unes botelles d’albarinho i una guitarra desafinada, donen per molt! Bici per amunt, bici per avall i l’agenda full: concertillo en directe en un pub irlandès, excursió en cayak, paella de valencians…

Després de 8 mesos ja, en aquesta illa adoptiva, he aconseguit desaferrar-me d’aquells pensaments amb els que no m’hi sentia identificada. I amb el primer bany d’aigua salada i gelada m’he desarrufat; he abandonat totes les tensions que no deixaven evolucionar les meves sensacions cap a emocions, i han acabat sent sentiments…