Carta de presentació a l’illa de Menorca
La música del cotxe està al volum 38 i la gent travessa el carrer al ritme del so engabiat per les finestres del vehicle. La conducció és relaxada. Els pensaments s’ enlairen en el vol 200807 i acaben estampats en aquest blog com els mosquits en la finestra del meu cotxe…
He anat mil i una vegades a Menorca: campaments d’escoltes, viatges familiars, desfase entre jaleo i ginets (o pomada, depèn de la zona)… Però mai havia estat ca meva.
L’arribada va ser molt càlida gràcies a una gran amfitriona que em va rebre a ca seva com si fos ca meva. Em va carregar les piles i ara estic preparada perquè Menorca i jo ens comencem a conèixer. Fins fa unes setmanes no ha començat la vida “real” que m’espera, però ja he conegut el vent menorquí i les grans pluges que et poden aplegar fent un voltí en velo.
M’he instal·lat a casa; un pis modest on no veig Cuatro ni A3, però amb pàrquing i piscina comunitària, eh? L’he remodelat amb alguns articles dels xinos i poc a poc va cobrant la categoria “d’hogar” o “ca meva de veres”. 18′8 km són els que hi ha des del meu pis (a Ciutadella) fins a la feina (l’escola de Ferreries). Per això, el despertador em toca els nassos cada matí a les 7:05h. El que ara record del meu primer contacte amb l’escola és que va ser una cosa més o manco així:
- Hola! Som na Margalida, sa PT!
- Hola! Ja era hora! Demà comencen les classes i tenim molta feina endarrerida…
- Fantàstic…
- I on estaves l’any passat? Què feies? I on vius? I amb qui?
- Bla, bla, bla…
I així, una vegada i una altra s’ha anat repetint la mateixa conversa amb diferents menorquins, dels quals m’ha cridat molt l’atenció el seu accent; em provoca entre gràcia i enveja.
No sé exactament el motiu, però els mallorquins senten un feeling especial amb aquesta illa. A més, pensen que està molt aprop de Mallorca, o almanco més aprop que Eivissa. Això em fa pensar que enguany rebré més visites (especialment per Sant Joan!). I ja han començat: la primera visita em va dur fins a la Cova de’n Xoroi i la segona a veure la posta de sol. Les següents, segurament, seguiran deixondint la meva curiositat.
Diuen que viure a Menorca és sinònim d’estudiar oposicions. Jo no ho tenc gaire clar, així que per ara ho deixarem en estudiar a la UNED, fer esport i disfrutar de l’illa seguint amb la “ruta interilles”. Llescarem l’aire menorquí i n’incorporarem un bocí a les meves fosses nassals. Surarem setmanes antisocials i, amb eima, xalarem per Menorca.
