Pensaments fugissers I

Oníricament m’has demanat:

-Per què si ens estimava tant?

I amb una pregunta darrera una altra he evitat la resposta que no puc dar-te:

-Per què si t’estimam tant? Com podem entrar dins el teu món paral·lel i donar-te coratge per persuadir la felicitat plegats? Com bestreure l’odi que s’ha encès sense flama a la teva ment?

-Has parlat amb el dimoni darrerament? Jo li he vist la coa- has respost amb una rialla maliciosa que no fa cap gràcia.

Un regalim salat m’ha despert al fregar-me la comissura dels meus llavis i he recordat de nou aquell vers: “és quan dormo que hi veig clar” (J.V Foix)